El deserto, quel gial
El deserto, quel gial
'na roba granda!
Par vodo ma 'l te impienis
par imposibile ma l'è vero
no te pensea ma no te pol pì star senza.
Te'n spin de cassia de le soe
me ha restà picà an tocatel de anema
l'è restà là a vardar el tut tel gnent
l'è restà là a ciamarme.
Da'n ninziol de anema che me avea tocà ho fat
'na saca de sfrinzole, tante restade picade
tei posti pì strani, tante ligade a persone.
Pararia che co na anema così strazada
no so pose pì viver.
Bale!
Ogni tocatel restà inviscià, sbregà, poià, ligà
no l'è pers
no l'è mort
Tuti quei straz sbrindelai e patacadi
i è la a darte forza, coraio, color e calor.
Voia!
Voia de rivederli,
voia de semenarghen ancora a stroz.
Poret quei che zerca de asar el ninziol
sempre net e giustà.
Mi senza tuti quei tocatei che me parla no
savaria star.
E intant che fae 'sti pensieri
son drio veder anca da qua
el deserto
quel gial
e 'l me parla da lontan.